CRONOLOGIA dels fets a La Punta

Durant centenars d’anys La Punta ha sigut una de les zones d’horta més riques i productives de València. Les seues collites han proporcionat no sols aliments frescs i sans sinó les arrels d’una cultura i un patrimoni que formen part de la nostra identitat. Quan l’horta es cobreix de formigó s’està soterrant viva la terra.  

L’Horta de La Punta manté la seua vida i la seua producció amb prop d’un centenar de famílies ocupant les Alqueries i barraques, a pesar d’estar travessada per l’autopista del Saler i per la via de RENFE, maltractada per vessaments industrials i ocupada per multitud de bases il·legals de contenidors.

Al Pla General d’Ordenació Urbana de València l’horta de La Punta queda qualificada com a "No edificable, de especial protección agrícola".

ABRIL: L’alcaldessa de València, Rita Barberà –Partit Popular- diu en el Seminari Internacional de l’Horta les paraules següents: "La ciudad debe dejar de ser una amenaza para la huerta, porque no es normal, ni sensato, amenazar aquello que te beneficia y no te ocasiona ningún perjuicio. Valencia no aspira ya, en este final de milenio, a seguir creciendo y extendiéndose desordenadamente. Por el contrario, el mantenimiento de la calidad medioambiental, la conservación de un paisaje que condiciona nuestra vida y nuestra forma de ser, es una aspiración compartida por todos los ciudadanos en su demanda de una mejor calidad de vida. Si hemos de crecer, busquemos otras posibilidades y dejemos de hacerlo a costa de la huerta".

DESEMBRE: se constitueix VALENCIA PLATAFORMA INTERMODAL LOGISTICA SA.de la que formen part l’AUTORITAT PORTUARIA, la GENERALITAT VALENCIANA –Joan Lerma PSOE-, AJUNTAMENT DE VALENCIA –Rita Barberá PP- I SEPES (entitat pública del Ministeri de Foment (–PSOE-) per a promoure, impulsar, comercialitzar i realitzar les activitats logistiques de la futura ZAL en La Punta.

PRIMAVERA: Naix una plataforma cívica de defensa de l’horta: Salvem La Punta. S’organitzen actes a La Punta i a diverses Universitats, marxes en bici, trobades amb el veïnat, exposicions de fotos i s’editen llibres dels valors de la Punta. OCTUBRE: Ministeri de Foment (PP), el president de la Generalitat Valenciana (PP), l’ alcaldesa de València (PP) i l’autoritat portuaria suscriuen un conveni pel que acorden crear una Zona d’Activitats logistiques –ZAL- la gestió de la qual hauria de correspondre a SEPES i VPI logistica.

JUNY: SEPES, Ajuntament de València (PP) i Generalitat Valenciana (PP) suscriuen el conveni per al desenvolupament de la ZAL que preveia com a sistema d’actuació urbanistica el d’expropiació i com a beneficiaria de la mateixa al SEPES (Entitat del Ministeri de Foment)

JULIOL: la Conselleria d’Obres Públiques aprova definitivament el Pla Especial d’ampliació del patrimoni public del sol per al desenvolupament de l’anomenada ZONA D’ACTIVITATS LOGISTIQUES –ZAL- en La Punta. Veïns afectats, col.lectius i grups ecologistes presenten els primers recursos contenciosos administratius contra el Pla Especial d’ampliació de patrimoni public de sol (alguns encara pendents de sentència i un amb data assenyalada de votació i fallo per a setembre 2003) i altres recursos contra el Pla Especial Modificatiu del Pla General i contra les actuacions expropiatòries (encara sense resoldre).

DESEMBRE: aprovació del Pla Especial Modificatiu del Pla General d’Ordenació Urbana, pel qual es reclassifiquen 716.000 metres quadrats de sol de La Punta d’especial protecció agricola a sol urbanitzable.

JULIOL: Resolució Inici d’Expedient d’Expropiació individual i urgent El Veïnat de la Punta fa una invitació a diversos col·lectius socials de la ciutat de València perque ocupen terres i cases amb el consentiment dels propietaris. Un grup important de joves comença a viure a La Punta. Es recuperen terres per al cultiu, i es produeix LA TRANSMISSIÓ D’UNA HERÈNCIA CULTURAL I un intercanvi generacional d’experiències molt positiu.

MAIG: DICTAMEN CONSELL VALENCIÀ CULTURA, aprovat per unanimitat, en el que insta a la Generalitat Valenciana a adoptar mesures urgents per a la protecció de l’horta, aplicar rigurosament la legislació sobre patrinomi i espais naturals protegits, crear un organisme supramunicipal i interinstitucional que elabore i implemente un pla de protecció de l’horta nascut del màxim consens possible.

19 DE GENER: Es presenta la INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR –ILP- a les Corts Valencianes. La primera Iniciativa Legislativa Popular presentada al País Valencià. La proposta de llei proposava una moratòria per a les terres d’horta i feia una menció especial de protecció de l’horta de la Punta.

ABRIL: LA JUNTA DE GOVERN DE LA UNIVERSITAT DE VALENCIA ACORDA DONAR SUPORT A LA ILP.

19 JUNY: Es presenten més de 118.000 signatures, més del doble de les 50.000 exigides per la llei, a les Corts Valencianes. Tot i superar ampliament les signatures exigides, la llei no es va admetre a debat en les Corts Valencianes, pel rebuig del Partit Popular.

22 JUNY: manifestació en defensa de l’horta. Assissteixen més de 10.000 persones.

NOVEMBRE: visita La Punta la eurodiputada, copresidenta de Los Verdes/Alianza Libre Europea al Parlament Europeu, i membre de la Comissió d’Assumptes Constitucionals del Parlament Europeu, Monica Frassoni.

MARÇ-ABRIL: S’aprova definitivament les obres del nou accés ferroviari al port de València, i es produeixen inmediatament les primeres ocupacions de terres i enderrocaments de vivendes. Amb els primers desallotjaments forçosos i ocupació de terres per les obres de l’accés ferroviari al port de València comença la deportació de veïns de La Punta.

ABRIL: Comencen les obres del Nou Accés Ferroviari al port. Els veïns s’organitzen per a la resistència.

30 MAIG: SEPES licita la demolició urgent de les vivendes de La Punta amb un termini de dos mesos per a executar els enderrocaments i deixar el terreny lliure per a la ZAL. Inmediatament es produeixen els primers enderrocaments de vivendes en la zona de la futura ZAL, aprofitant l’absència de veïns i sot a custòdia policial.

18 JUNY: Aramendy, un dels capdavanters del moviment camperol argentí, vinculat al moviment de Drets Humans a l’Argentina, visita La Punta.

28 JUNY: PER L’HORTA presenta el llibre Horta Nostra al Jardí Botànic, amb poemes i fotografies de Susi Artal i Marc Granell. Un cant a per la defensa de l’Horta. Els veïns afectats demanen insistentment reunir-se amb l’administració per tal de que aquesta garantesca un reallotjament digne que, tot i que ja estan enderrocant vivendes, encara no ha estat garantit. La proposta de l’Administració es limita a vivendes de 60 metres quadrats a prop de 30 kilòmetres de València, o alternatives com per exemple, el barri de La Coma. (Una alquería de 400 metres quadrats per una vivenda de 60 metres a La Coma: qui acceptaria eixe canvi?).

1JULIOL: La lluita dels veïns, amb el suport de nombrosos col.lectius ciutadans aconsegueix que finalment les autoritats responsables de la ZAL accedeixquen a aseures a negociar els terminis per a un reallotjament digne i en la zona de la Punta. Els afectats demanen expressament interlocutors vàlids per garantir els acords que s’adopten a la reunió. Es celebra la primera Primera reunió dels afectats amb les administracions responsables de la ZAL. A la cita acudeixen afectats, un membre de Per l’Horta, membres de l’Autoritat Portuaria, SEPES, Coput, Delegació de Govern i Ministeri de Foment. Es celebren fins a 5 reunions. La ultima el 26 de juliol del 2002.

JULIOL: els veïns demanen una entrevista al Defensor del Poble. Sepes anuncia l’ocupació i demolició de vivendes per al mateix dia en que es celebrarà l’entrevista.

10 JULIOL: representants dels afectats son rebuts a l’Oficina del Defensor de Poble a Madrid Foment enderroca vivendes a La Punta mentre els veïns es reuneixen a l’Oficina del Defensor del Poble.

Juliol: EL MOVIMENT CAMPEROL ARGENTÍ ES SOLIDARITZA AMB LA PUNTA i demana al president de la Generalitat Valenciana que respecte l’horta. La Mesa Nacional de Pequeños Productores Familiares i altres 5 col.lectius agraris d’aquest país manifesten que els llauradors valencians són un exemple per a l’agricultura argentina i que l’agressió de l’horta és una pèrdua per a tots els que lluiten per la terra i no només un problema local.

11 de juliol: Les màquines de l’empresa adjudicatària del Ministeri de Foment, per a la construcció del ramal ferroviari del port, en plena nit destreixen murs de vivendes i talen arbres de La Punta. Aquesta actuació sols s’entén per la intenció de l’empresa d’intimidar i atemorir els veïns que encara resideixen a la pedania. La presidenta de l’Associació de veïns La Unificadora de La Punta, Carme González, en presenciar els fets, denuncia els responsables, una Unió Temporal d’Empreses depenent del Ministeri de Foment.

Juliol: Es realitza la I Universitat d’estiu de l’Horta a la Punta.

15 juliol: Dos alumnes de la Universitat d’Estiu són agredits per la policia i es produeixen detencions. L’Ajuntament de València impedeix el camp de treball en tallar el reg de l’acèquia de Rovella.

26 juliol: les administracions responsables de la ZAL i la presidenta de la federació d’Associacions de Veïns de València, trenquen la mesa de diàleg amb els afectats i es reuneixen d’esquenes als mateixos. En eixa reunió signen un document que no és més que una declaració d’intencions que no suposa cap obligació per a l’administració. Els veïns rebutgen aquest document, manifesten que no es consideren representats per la federació i reclamen aseure’s de nou amb l’administració. Cosa que no aconsegueixen ja mai.

Juliol: Per L’Horta paralitza durant uns minuts la intervenció del regidor d’urbanisme de l’Ajuntament de València, Miguel Domínguez i del regidor de Relacions Institucionals, Rafael Ripoll, a la presentació del "Foro de Pensamiento Creativo: Las transformaciones urbanas en la ciudad del conocimiento", amb una pancarta de tres metres amb el lema "Més coneixement  Salvem l’horta". Amb aquesta acció reivindica més coherència en les actuacions respecte a la sostenibilitat de la ciutat i la protecció de l’Horta i insisteix una vegada més en que l’alcaldesa de València accepte la iniciativa de diàleg que li proposen els veïns.

23 juliol: El Defensor del Poble ADMET A TRÀMIT LA QUEIXA PLANTEJADA PELS AFECTATS i recomana a Foment mesures per paralitzar els enderrocaments i garantir els reallotjaments dels veïns.

Estiu de 2002: Es produeixen detencions dels veïns de la Punta en cada desallotjament i enderrocament de cases. La professora del departament de Filosofia del Dret de la facultat de Dret de la Universitat de València redacta un INFORME SOBRE LA VULNERACIÓ DE DRETS FONAMENTALS A LA PUNTA. El suscriuen el Degà de la mateixa facultat i el catedràtic del departament i el Degà de la facultat de Ciències Socials. AMNISTIA INTERNACIONAL OBRI UNA INVESTIGACIÓ sobre la vulneració de drets fonamentals a la pedania de la Punta, en el cas del desallotjament forçós del seu veïnat.

Agost 2002: Tot i que els veïns de La Punta han insistit de nou en reanudar les converses amb l’Administració per tal d’arribar a un acord sobre reallotjamnets dignes abans d’acometre els enderrocaments de vivendes, les empreses resposables de la ZAL i del nou accés ferroviari al Port continuen amb les obres, custodiats a diari per agents de la Policia Nacional.

Setembre de 2002: El Ministeri de Foment enderroca la barraca de Chabán. S’anuncia que les obres de la ZAL destruiran el conjunt de barraques més valuós de la Comunitat Valenciana. Fomento procede al desalojo de los vecinos de La Punta sin completar la valoración y el pago de las expropiaciones.

2 de setembre: els veïns s’oposen pacificament a la reanudació dels enderrocaments de més vivendes a la pedanía de La Punta. Associacions, amics i simpatitzants acudeixen per donar suport.

23 de setembre: Presentació de l’informe: "El desallotjament forcós dels veïns de La Punta: una violació greu dels Drets Fonamentals" i entrega del document a Amnistia Internacional.  

Octubre de 2002: Un grup organitzat de quinquellers comença a atemorir els veïns de La Punta i saquejar sistemàticament alqueries i barraques d’aquesta zona d’Horta, tot i la pressència continua de la Policia Nacional a la pedania. Alguns veïns es veuen obligats a abandonar les seues vivendes degut a les amenaces i la passivitat policial.

Desembre de 2002: Un jutjat de València denega el desallotjament d’una vivenda de La Punta basant-se en possibles irregularitats de procediment. És la primera vegada que la Justícia Valenciana es pronúncia críticament respecte a les actuacions fosques il·legals de les expropiacions i es fa resò dels plantejament i injusticies que durant mesos han exposat els veïns. Díes més tard, un empleat de SEPES fa una declaració en fals acusant els propietaris de no estar residint a la vivenda. Un jutge autoritza, arràn d’aquesta declaració, l’ordre d’ocupació. Els propietaris presenten al.legacions a la mencionada ordre però quan arriba la sentència revocant l’ordre, SEPES ja ha enderrocat la casa. Desembre 2002: L’Ajuntament de València i l’autoritat portuaria incompleixen l’obligació legal de contestar al requeriment del Defensor del poble. Els veïns amplien la queixa davant aquesta institució protectora dels drets donamentals.

Ara mateix: Encara hi viuen 5 famílies i hi ha vora 10 cases habitades. També hi ha terres d’horta que encara estan treballades. Però pràcticament totes les families han hagut d’anar-se’n, han sigut deportats i les ’administracions implicades, tot i fer un campanya anunciant en premsa la "futura" i "pròxima" construcció de vivendes de reallotjament, encara no ha solicitat la licencia d’obres necessaria per iniciar la construccion de viviendas promeses. A més, en les informacions sobre l’adjudicació d’aquestes vivendes als afectatas, omiteixen que els costaràn als veïns, si les volen, més de 15 milions de pessetes. La major part del veïns propietaris de la Punta, majors de 65 anys, no podran asumir una hipoteca. Els quincallers han fet malbé fins i tot les cases protegides pel seu valor patrimonial i artístic.