| 10
RAONS PER SALVAR L'HORTA DE LA PUNTA |
 |
|
1.
|
L'asfalt
és l'última collita de la terra. Arreu del món,
les destruccions ecològiques i agrícoles s'aguditzen.
Amb la destrucció del que resta de l'horta, València
haurà desfet la base de sostenibilitat que li ha permés
la subsistència al llarg de dos mil anys i haurà soscavat
així el seu propi futur. |
| |
|
|
2.
|
Si mateu l'horta, mor també el nostre poble. Els efectes
dels danys que ara denunciem en el futur seran del tot intractables,
i res no ens autoritza a esperar fins que no tinguen remei. |
|
|
|
|
3.
|
La recuperació de l'horta és una de les claus d'una
València sostenible. Després de moltes dècades
d'expansió desfermada, la societat industrial i modernitzadora
ha descobert que la seua durabilitat està amenaçada.
La millora i el gaudi de la vida hi serà impossible si no
respecta la base natural que la sustenta. S'ha comprés ara
que el gegantisme il.limitat del ciment de la ciutat model taca
d'oli no és viable a llarg termini. L'única alternativa
a la demència ecològica i social dels vigents sistemes
motoritzats i privats de transport és l'encalmament dels
carrers i el foment de la proximitat disminuint les distàncies
físiques de l'intercanvi de persones i mercaderies. Les ciutats
que mantenen una viable agricultura periurbana tenen un sòlid
avantatge que seria de necis malbaratar. |
|
|
|
|
4.
|
Qui perd els orígens, perd identitat. Les comunitats sense
memòria, en perdre la capacitat de destriar les innovacions
nocives de les saludables, esdevenen incapaces d'aprendre. La millora
social no es recolza en la conservació d'una tradició
fossilitzada, ni en l'absolut desarrelament, sinó en la reelaboració
progressiva de les pròpies capacitats segons els límits
ecosistèmics. L'evolució d'una ciutat ha de partir
del del cabal d'experiències i del seu patrimoni acumulat
al llarg dels temps. La simbiosi entre la ciutat i l'horta és
un dels elements de l'específica originalitat des de la qual
cal construir el futur de València. |
|
|
|
|
5.
|
L'horta ha esdevingut escassa i és, per tant, prioritària.
València s'alça sobre una mil.lenària terra
d'extraordinària fertilitat. La seua inacabable expansió
urbana als anys seixanta encara es manté, i com una malaltia
cancerosa s'ha anat menjant l'horta. Algunes formes del desenvolupament:
habitatges, carreteres, indústries, àrees comercials,
i universitats, han devorat i matat les terres vives d'horta. |
|
|
|
|
6.
|
No és del passat que parlem, sinó del present i del
futur. La defensa de l'horta no és una nostàlgia conservadora
ni premoderna. El sacrifici de la viabilitat futura col.lectiva
a la rendibilitat immediata per a uns pocs és inacceptable.
Proposem un model de ciutat que, entre d'altres coses, és
més modern que no el dels especuladors i els planificadors.
Volem la seguretat en l'abastiment amb una forta participació
dels recursos locals, la regeneració de la ciutat històrica:
més arbres i menys cotxes, la rehabilitació de les
zones urbanes degradades, la minimització del volum i la
toxicitat dels residus. |
|
|
|
|
7.
|
La recuperació de l'horta és d'interés general.
De cada quatre persones que habiten a València, tres saben
que la pèrdua de sòls agrícoles és un
dels greus problemes mediambientals valencians. Aquest consens conservacionista,
té motivacions diverses: de valors rurals i tradicionals,
de la necessitat de posar límits a la bulímia del
capital econòmic d'alguns pocs, dels fonaments de la sostenibilitat
ecològica i social. |
|
|
|
|
8.
|
L'opinió a favor de la conservació de l'horta ha de
transformar-se en acció col.lectiva. El consens ciutadà
no ha estat mai capaç d'exigir amb força una reorientació
del desenvolupament metropolitá. Cal ara aconseguir una ampla
movilització civil. Els governants locals hauran d'acceptar
que no tenen més poder que el delegat per les urnes. Els
promotors i planificadors hauran de comprendre que la millora de
la vida no sempre és igual a posar-hi ciment. Fins i tot
el govern central haurà d'assumir que, si vol un megaPort
per a Madrid, l'haurà de negociar amb nosaltres en lloc de
construir-lo contra nosaltres. |
|
|
|
|
9.
|
No ens conformem amb una moratòria precària i provisional,
que allunye de moment l'amenaça de l'expansió industrial
del Port (ZAL). Exigim: el manteniment de l'actual qualificació
de la Punta com sòl agrícola no urbanitzable d'especial
protecció. Volem la inversió pùblica necessària
per tal de fer de l'horta un nou espai econòmic i ecològic:
rehabilitar sense contaminants el patrimoni arquitectònic
i paisatgístic, amb noves i viables iniciatives agroeconòmiques
per als miniconreus de l'horta. |
|
|
|
|
10.
|
La recuperació de l'horta de la Punta és un primer
pas cap a la preservació del conjunt de l'horta. València
ha d'equilibrar les activitats orientades al mercat mundial amb
la relocalització d'alguns processos productius bàsics.
La recuperació i protecció pública de l'agricultura
al conjunt de l'horta com Parc Natural Agrícola és
un pas decidit en eixa via. A les terres de La Punta es juga el
veritable sentit de la nostra entrada col.lectiva en el tercer mil.lenari.
|
|
|
|
