+

=

[destrucció planificada del llegat cultural del nostre poble]

la inscripció des del cel sobre la terra de La Punta...

A açò li diuen desenvolupament sostenible i respectuós amb el medi i la història. Al fons el museu 'Príncipe felipe' (!) l'oceanogràfic, el 'carrefour'... Ens quedem sense trets identitaris i distintius com a ciutat i com a poble però podem... 'besar un delfín'. I veure pingüins!

La terra crida ferida, embrutada, menyspreada, desesperada. Preguntant-se com la cobdícia, la ignorància i la estupidesa dels nostres governants ha pogut desfer en décades el treball milenari d'un poble... què vas a fer tu? Un altra ciutat i un altre món és possible.

La zona coneguda com "La Punta" està situada en la franja litoral de la ciutat, entre el riu vell i el "Pla Sud", entre el Port i Natzaret. A pesar d’estar travessada per l’autopista del Saler, per la via de RENFE, maltractada per vessaments industrials i, ocupada per multitud de bases il·legals de contenidors, ha mantingut, fins fa escassament un parell de mesos la seua vida i la seua producció amb 42 famílies ocupant les Alqueries i barraques.

Aquesta zona, qualificada al Pla General d’Ordenació Urbana de 1988 com a "No edificable, de especial protección agrícola" ha començat a desaparéixer pels plans del port de València, assumits per la Generalitat, d’una "Zona d’Activitats Logístiques" (ZAL) de 70 Hectàrees (aproximadament 700.000 metres quadrats), que preveu la creació d'un polígon industrial i ha fet desplaçar la seua població perdent així la seua vivenda i la seua forma de vida. El centenar de famílies que vivien a la zona de la Punta han estat deportades cap a zones com el barri de La Coma, lluny de zones d’horta.

L’Horta de La Punta s’inclou dins d’un paisatge agrari d’importància històrica notable, determinat per una sèrie de trets que li atorguen un caràcter singular dins de la pròpia horta de València. En conjunt, es pot afirmar que la desaparició de La Punta comportarà per a la ciutat de València una pèrdua irreparable a nivell mediambiental, històric i patrimonial.

:: Importància mediambiental, històrica i patrimonial de l’Horta de la Punta

El tret fonamental que distingeix a les zones de marjals, com és la de La Punta, és l’aflorament dels cabals soterranis del freàtic, en forma de fonts naturals. Aquestes fonts van permetre que les partides marjalenques dels voltants del Túria foren conreades ja en temps primitius.

La disposició de les séquies en paral·lel a la costa i excavades sense pendent data del segle XIV i el tret singular de La Punta la converteix en l’exemple més antic de marjal dessecada artificialment, i model per a dessecacions posteriors.

Els sectors d’horta amenaçats per la ZAL corresponen als extremals de la Sèquia de Rovella. Aquesta sèquia estava destinada a irrigar les hortes interiors de la ciutats, netejar els seues carrers i servir com col·lector dels abocaments urbans. A causa de l’expansió urbana de la ciutat ha perdut la major part del seu perímetre tradicional, però ha mantés el seu paper de col·lector urbà, recollint ara tot tipus d’abocaments que contaminen les aigües usades pels regants. El manteniment d’aquesta situació al llarg de les darreres dècades és una mostra clara de la manca d’interès de les autoritats municipals per protegir l’horta.

L’expansió del poblament de la pedania de La Punta es pot datar a la segona part del segle XVIII, moment en què, desaparegut el perill d’atacs piràtics, es feu possible l’extensió del poblament dispers al es parts més pròximes a la costa. El model típic de l’Horta de València de xicotets propietaris amb la seua residència junt al camp, s’ha mantés fidel a les pedanies del sud de la ciutat. Les terres amenaçades per la instal·lació de la ZAL mantenen a més un elevat grau d’interès arquitectònic, donada la conservació del conjunt de barraques més important de tota l’Horta de València.

També és important el paper mediambiental de l’horta de La Punta per a la pròpia ciutat de València. L’Ajuntament, amb l’encetament del Pla Verd va reconèixer aquest paper en planejar la protecció de l’horta mitjançant "barreres verdes", evitant la urbanització i augmentant les zones verdes de la ciutat. La única possibilitat que es pot plantejar a que la conservació de l’horta est de la ciutat resulte viable passa per protegir els terrenys afectats pel projecte de la ZAL del port. Aquest terrenys servirien per a obrir al mar les terres d’horta protegida, evitant el seu total cercament per les zones urbanes i industrials, amb l’impacte paisatgístic que açò suposaria.

El projecte de ZAL del port de València, a partir del seu disseny actual es planeja com a un espai tancat que vindrà a sumar-se a les barreres arquitectòniques ja existents a l’àrea, en especial les conformades per l’autovia del saler i les vies del ferrocarril.

:: El Projecte de Zona d’Activitats Logístiques i La Punta

El projecte de Zona d’Activitats Logístiques del Port de València com a centre de distribució intermodal especialitzat en el tractament logístic del tràfic marítim, suposa la transformació de 70 hectàrees, en la seua majoria d’horta, s’oposa al mateix Plan General d’Ordenació Urbanística de la Ciutat de València, trenca amb altres projectes municipals com el "Pla Verd", i a més ha significat la desaparició d’una part fonamental de l’horta històrica junt a tots aquells elements de valor patrimonial i etnogràfic que formen part de la pedania de La Punta.

La ZAL s'ha justificat com una necessitat indispensable per al port i per al futur econòmic de la ciutat plantejant-se com una zona on es concentraran els diversos segments del mercat com ara magatzemns i oficines. Moltes veus qualificades han assenyalat, en canvi com a localització més adient per a una ZAL, l’àrea industrial del Port de Sagunt, ja disponible, urbanitzada, i sense impactes ambientals. Les instal·lacions complementàries del Port de València es poden localitzar a l’interior de la mateixa zona portuària, on s’han guanyat al mar dos milions de metres quadrats.

Les raons econòmiques per a legitimar la ZAL a la Punta no estan justificades, i en l’opinió d’alguns només es tracta d’una vulgar operació especulativa. Se’ns vol presentar com un benefici net per a la ciutat, en amagar el gran cost que està suposant per a la qualitat ambiental de la nostra ciutat, el nostre patrimoni històric, i altres conseqüències negatives de tot tipus.

L’expansió del Port cap al Sud ja ha tingut efectes ambientals molt greus: l’eliminació de la platja de Natzaret, la destrucció provocada pels corrents induïts per l’ombra del port cap al Sud, la platja de Pinedo ja no existeix o la de la Devesa del Saler perd l’arena tots els anys, considerant-se ja condemnada a mort.

El seu objectiu és ubicar junt al port una àrea industrial destinada a la manipulació de càrregues procedents del tràfic portuari per al seu emmagatzament i ruptura i el seu posterior trasllat mitjançant altres mitjans de transport. És, per tant, conseqüència de tràfic de mercaderies i del comerç internacional. El sòl que s'ha expropiat té com a destinació la concentració i distribució de mercaderies, per a millorar l’estatus interoceànic del port. Es tracta de crear una infrastructura portuària de recolzament, un centre de transport multimodal per la distribució de les mercaderies.

La ubicació s’analitza des de l’òptica dels interessos portuaris i no, des de l’interès de la ciutat de València o de la Comunitat.

:: Efectes Biològics de l’Energia: el cas de La Punta

Diverses investigacions han anat fent evident els efectes negatius per la nostra salut de l’exposició crònica a camps electromagnètics com ara les exposicions cròniques dels residents pròxims a línies d’alta tensió o transformadors com és el cas de La Punta.

Al Seminari "Efectos Biólogicos de la Energia" organitzat per la Universitat Politècnica de València i Iberdrola, es va fer prou evident que existeix una relació entre l’exposició i el càncer en ponències com la del Dr. Claudio Gomez-Perreta de Mateo, llicenciat en Química i Doctor en Medicina i aleshores Cap de la Unitat d’Addicions del Centre d’Investigació de l’Hospital Universitari de La Fe de València.

L'associació veïnal de La Punta "La Unificadora" ha demanat l'opinió d'un centre hospitalari com La Fe de València, sobre les repercussions oncològiques -cancerígenes- en les persones per instal·lacions radioelèctriques pròximes a vivendes i nuclis habitats. Aquesta associació ha interposat denuncies contra Iberdrola, empresa que gestiona el projecte sobre el Pla Especial d’Infraestructura eléctrica de la zona de la Punta i les informacions dels diversos metges de l’Hospital de La Fe de València havien estat requerides pel Tribunal Superior de Justícia del País Valencià dintre del procés contenciós-administratiu.

Claudio Gómez Perretta juntament Josep Ferris Tortajada dos facultatius de l’Hospital L’Hospital de La Fe amb una dilatada trajectòria investigadora als efectes de les ones electromagnètiques en la salut van redactat informes genèrics que, no obstant, han quedat arxivats i mai han arribat a la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià.

L'arxiu dels informes ha estat reconegut tant pel director mèdic de La Fe, Melchor Hoyos com pel gerent del centre hospitalari Vicente Gil Suay en dos respostes a un notari enviat per l'AAVV de La Punta a l'Hospital La Fe: «Efectivament es van rebre els informes dels doctors Gómez Perretta i Ferris Rocati que van quedar arxivats no sent enviats al Tribunal [Superior de Justícia] atès que estos no podien anar avalats per la Institució de la qual sóc director mèdic [...] i director», al·legaven Hoyos i Gil Suay, respectivament.

El director gerent de l'Hospital La Fe Vicente Gil Suay, que ha impedit al metge Claudio Gómez Perretta investigar els efectes en la salut de les ones electromagnètiques sota pena d'una sanció greu, va respondre per escrit al març del 2001 al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana no tenir «constància en aquest hospital de l'existència de treballs d'investigació sobre la repercussió de les ones electromagnètiques en l'organisme humà, ni per tant es troba acreditada la dita línia d'investigació».

:: Moviment ciutadà en defensa de l’Horta de La Punta

Els afectats per la construcció de la ZAL, veïnes i veïns de la Punta i d’altres indrets d’horta de València o de nuclis urbans fa anys que porten una carrera de fons per defensar i mantindre viva l’horta.

L’Ass de Veïns de la Punta "La Unificadora" ha protagonitzat dia a dia una de les experiències de mobilització i sensibilització ciutadana més importants en la nostra història recent. Toi i els xantatges, els procediments irregulars, les mentides i els enganys en mans dels polítics de la nostra ciutat i el nostre govern, els veïns i les veïnes s’han mantingut ferms i han defensat per damunt de tot la terra i la forma de vida. A partir de 1998 naix la plataforma Defensem La Punta-Salvem Horta, que acollia a altres col.lectius i associacions que davant les notícies de la immediata construcció de la Zal comencen a treballar en oposició a aquesta. Aquesta plataforma ha interposat fins a vuit recursos contenciosos-administratius per a impedir la pèrdua de les cases; un per cada u dels tràmits administratius que ha recorregut la promoció d'un centre industrial logístic al costat del port de València. I encara que en dos d'ells només falta que els jutges dicten sentència, el temps apressa i el desallotjament dels propietaris s'acosta perillosament abans que la justícia determine una resolució al problema dels veïns de La Punta.

© Per l'Horta maig 2003